Com analitzar la competència d'una zona

Tres cafeteries en un poble de 3.000 habitants és saturació. Aquestes mateixes tres en un districte cèntric i molt poblat de París, Milà o Madrid poden quedar-se curtes. El nombre de competidors, per si sol, no diu res: només té sentit quan el creues amb qui viu al voltant. I aquest principi funciona igual a qualsevol ciutat europea.

Per què mirar la competència (i per què no és el que et penses)

Molta gent afronta aquesta anàlisi amb la idea equivocada: trobar una zona "sense competència". Gairebé mai és el millor senyal. Si no hi ha ningú fent el que vols fer, sol ser per dos motius: o no hi ha demanda, o ja ho van intentar i van plegar. L'objectiu no és fugir, és mesurar.

La competència et dona tres respostes en una: si hi ha mercat (ho demostra que d'altres en visquin), si està sobreofertat i on és el buit real.

Els 4 passos, en ordre

1. Localitza tots els competidors al mapa

Posa'ls sobre la zona, un a un: tots els negocis que fan el mateix que tu. No val la sensació de "crec que n'hi ha tres". A POINOVA, amb el pla Pro, ja surten carregats a partir de fonts obertes, però el principi és el mateix ho facis com ho facis: necessites veure'ls sobre el plànol, no en una llista.

Això t'ensenya una cosa que les llistes amaguen: els clústers (zones amb tres o quatre de junts) i els buits (carrers amb trànsit de gent i zero oferta).

2. Mesura la saturació per cada 1.000 habitants

El nombre absolut enganya. El que val és la ràtio:

• Bon senyal: 1-2 competidors directes per cada 1.000 habitants en una zona amb renda d'acord amb el teu producte.
• Avís: 4-5 per cada 1.000. El pastís es reparteix entre massa.
• Saturació: 6 o més. Només hi entres si tens una diferència clara (preu, producte, marca).

Compte: aquests rangs canvien per sector. Un forn tolera més veïns que un gimnàs premium.

3. Detecta el buit real (no l'aparent)

Un buit veritable té tres coses alhora: població suficient, poder adquisitiu encaixat i zero oferta a prop. Si en falta una, no és buit, és parany. El carrer buit sense trànsit no és cap oportunitat: és un lloc on ningú obre per algun motiu.

4. Creua amb isòcrona i demografia

Tres negocis a 5 minuts a peu importen més que deu a 25 minuts en cotxe. Per això la competència es mira sempre dins de la teva àrea d'influència real, no en un cercle traçat a ull sobre un mapa. I la creues amb la demografia que publiquen els instituts d'estadística de cada país: cinc cafeteries en una zona de 50.000 habitants amb renda alta és molt diferent de les mateixes cinc en una zona dormitori.

Un exemple il·lustratiu: cafeteries d'especialitat

Imagina, només per il·lustrar el mètode, una zona cèntrica consolidada de qualsevol gran ciutat europea: suposem uns 45.000 habitants en una mica més d'un quilòmetre quadrat (molt densa), renda per damunt de la mitjana de la seva ciutat i bona part dels veïns amb estudis superiors. Una zona densa, formada i amb poder adquisitiu. Per a una cafeteria d'especialitat (tiquet mitjà d'uns pocs euros) és un perfil ideal. Els números reals de cada zona els aportes tu amb les fonts oficials de la seva ciutat; aquí van arrodonits només per ensenyar la lògica.

Compara-la amb un barri en transformació de la mateixa ciutat, amb menys població però ja amb bastants cafeteries de barri. El barri en transformació està més saturat d'oferta de proximitat; la zona cèntrica concentra més oficines i més rotació de gent al llarg del dia. Mateix producte, dues lectures diferents.

I si te'n portes el preu de la zona cèntrica a una perifèria residencial amb una renda molt més baixa, no és que allà hi hagi "poca competència": és que la teva proposta no encaixa amb qui hi viu.

Errors que es paguen cars

• Comptar competidors en nombres absoluts. "N'hi ha 3" no diu res. Sense la població al darrere, la dada no significa res i et porta a decisions equivocades en zones grans.
• Assumir que "sense competència" és bo. Si ningú ha obert en un carrer amb trànsit, molt probablement ja ho van intentar i van marxar. L'absència d'oferta sol ser un missatge, no una oportunitat.
• Usar un radi circular en lloc de l'àrea real. Un riu, una autopista o un pendent tallen el flux de gent. Si analitzes amb cercles, sobreestimes el teu abast i subestimes la competència que sí que queda a 5 minuts a peu.
• Ignorar la competència indirecta. Si tens una cafeteria, els forns amb cafè per endur-se i les màquines de vending de les oficines et roben clients igualment. Mira qui cobreix la mateixa necessitat, encara que vengui una altra cosa.

Competència directa, indirecta i "el moment"

Tres capes, no dues:

• Directa: negocis iguals (una altra cafeteria si tu en tens una). La que surt a qualsevol anàlisi.
• Indirecta: altres formats que cobreixen la mateixa necessitat (forn amb cafè, màquines de vending, gasolineres amb cafetera). Aquests gairebé mai apareixen als llistats, i s'enduen més mercat del que et penses.
• Per moment de consum: a qui perds a les 8 h (forns), a les 11 h (Starbucks) i a les 17 h (gelateries). El mateix client canvia de competència segons l'hora.

Quant costa fer aquesta anàlisi bé?

Tres camins segons la teva situació:

• A mà (DIY): 0 €, 8-12 hores. Google Maps + llistes a mà + Excel. Funciona si tens paciència i la zona és petita. Errors típics: et deixes la competència indirecta i mesures en radi.
• Consultoria local: 800-2.500 €, 2-4 setmanes. Et donen un informe en PDF amb bona foto, però datat el dia que te'l lliuren. Útil una vegada; car de repetir.
• Eina tipus POINOVA: gratis per a la demografia bàsica de la zona; la competència, des de Pro. 2-5 minuts per zona: creues competència + demografia + isòcrona al mateix mapa i ho repeteixes per a cada candidata sense cost extra.